Relacions

-       -  En les dues imatges la composició es mol semblant, en cara que es tractin de tècniques diferents (pintura i fotografia) i d’èpoques també molt diferents (França del 1872 i Rússia del 1915). En les dues hi apareixen un grup de personatges que es relacionen entre ells pel fet de pertànyer a corrents similars. Així a Coin de Table tots els personatges són representants de la literatura francesa del moment, i a Malevich a l’Injuk són tot un col·lectiu que es dedica a la investigació de l’art.

-          - A les dues imatges la taula juga un paper molt important (inclús a un d’elles apareix en el títol de l’obra). Es el lloc on se situen els personatges, ja siguin drets o asseguts al seu voltant.

-       - Una relació molt important és com es tracta la idea de la cantonada. Els dos artistes, Kasimir Malevich i Henri Fantin-Latour, van donar molta importància a aquest tema. En Un coin de table podem trobar que en un quadre on aparentment no hi ha cap historia darrera el simple retrat, és a les cantonades on l’autor ens presenta un seguit de baralles entre els components i els moviments literaris de l’època. Malevich també va donar-li molta importància a la cantonada, com hem vist anteriorment, a la primera exposició on es va presentar el nou corrent iniciat per ell mateix, el Suprematisme, va col·locar expressament la seva obra més emblemàtica en una cantonada per a poder transmetre-li tot el simbolisme que això representava per la societat russa. I així podem observar com els dos artistes ens volen transmetre els canvis i trencaments amb el passat que van ser presents en les seves respectives èpoques, només pel fet de presentar-ho en una cantonada.

Les cantonades a Un Coin de Table

Verlaine i Rimbaud al cantó de la taula

Dels vuit personatges que apareixen a l’obra només dos han passat a l’historia: Verlaine i Rimbaud. Justament són els que apareixen aïllats de la resta en el cantó esuqerra de la taula. El seu posat malhumorat es degut a la seva estranya i inestable relació que van mantenir durant un any. Van viatjar junts per Anglaterra i Bèlgica. En aquest últim país, Verlaine, va intentar matar en dos ocasions a Rimbaud a causa de les seves infidelitats, i el jove va quedar greument ferit en el segon intent. Rimbaud ca acabar al hospital i Verlaine a la presó.

No obstant, ambdós poetes són els únics del grup que van innovar al formar part del moviment Simbolista

Cantó on havia d'aparèixer A. Merát

A la cantonada dreta, el gerro amb flors que hi apareix ocupa el lloc on hi havia d’aparèixer Albert Merát, el qual es va negar a posar ja que no volia passar la posteritat en companyia d’Arthur Rimbaud. L’enfrontament venia del moment en que Mérat acabava de publicar un llibre anomenat L'Idole, una successió de sonets per celebrar la bellesa corporal de la dona. Rimbaud i Paul Verlaine van escriure una parodia d’aquesta obra: un poema obscens i pornogràfic.

Es curiós el fet que Rimbaud s’enfrontés amb Mérat, perquè abans de la seva arribada a París, era un dels poetes que admirava (juntament amb Verlaine) tal i com va esciure en les Cartes del vident: la literatura moderna tenia únicament dos bons poetes, Paul Verlaine i Albert Mérat.

La pintura, en aparença tan serena, resulta ser un espai de lluita poètica que a vegades va degenerar en baralles. També fa homenatge el moment de transició a la historia literària quan el moviment Parnasse, del qual tots en formaven part, es va quedar estancat, i alguns van anar en busca de noves solucions, es el cas de Verlaine i Rimbaud. Ells dos van començar amb el moviment Simbolista que va sorgir com a reacció en contra el naturalisme i el realisme. Aquest va ser el primer enfrontament i separació entre ells, quan els parnasians no van recolzar als simbolistes. Rimbaud va ser el més influyent amb el que va anomenar l’alquímia del verb, on ell pretenia convertir-se en un vident mitjançant tots els seus sentits. Ell mateix va escriure varies parodies sobre la forma d’escriure d’aquesta sèrie de figures que no el recolzaven. Els dos poetes van rebre molta mala fama (els anomenaven enfants terribles) a causa de les seves vides tràgiques i a les seves tendències autodestructives.

El Quadrat Negre en una cantonada

Primera Exposició Suprematista, St. Petersburg, 1915

Malevich es va donar a conèixer amb les seves obres al públic a Petrograd el desembre de 1915 en una exposició organitzada pels artistes de Moscou i Petrograd, simbòlicament titulat 0.10. Darrera Exposició Futurista. Malevich va publicar un fullet per que titulava l’exposició: Del cubisme al suprematisme: El Nou Realisme pictòric. La nova paraula que ell havia inventat per el moviment, el suprematisme, pretenia fer referència a la supremacia de la nova forma. Defensava un art alliberat de fins pràctics i estètics, l'abstracció pura, expressada per mitjà de les figures geomètriques, prescindint de l'aparença dels objectes. 

Els trenta-nou llenços que Malevich va contribuir a l'exposició 0,10 van ser un clar desafiament a tot el que havia passat abans en les belles arts. Les imatges van ser penjades juntes a les parets, en dues files, seguint la preferència personal de l'artista. El treball que més va captivar va ser el Quadrat negre, el qual ocupava un lloc especial, la cantonada.

icona religiós rus en una cantonada

No és casualitat que ocupés aquest lloc ja que la cantonada d’una habitació és el lloc on situen les icones religioses en les cases russes tradicionals. Durant segles, l’església ortodoxa russa comunicava els seus misteris i ensenyaments a través d’imatges per poder comunicar-se amb tota la població la qual la majoria eren analfabets. És per això, que d’imatge va esdevenir un element molt important a Rússia, al contrari que a les cultures de parla anglesa que privilegiava la paraula davant la imatge com a conseqüència de la seva historia protestant.

Malevich va decidir utilitzar aquest profund respecte per la imatge al seu poder, per fer arribar la seva obra a la població majoritàriament analfabeta, i així propagar una nova religió de la modernitat, la ciència i la tecnologia. A partir d’aleshores el Quadrat Negre esdevé un icona que representa el nou corrent creat per Malevich anomenat Suprematisme. Ell es va encarregar d’expandir les seves idees i teories durant la seva experiència com a artista i professor.

Fonts: The Russian Avant-Garde Part 1; Suprematism              Kazimir Malevich, Black Square

Malevich i l'Inkhuk (o Injuk)

Grup UNOVIS amb Malevich dempeus, el segons de l'esquerra, 
Vitebsk, 1922.

Kasimir Malevich va ocupar un gran nombre de càrrecs importants en el sistema d’educació artística reorganitzat a la Unió Soviètica entre la Revolució i 1926. Juntament amb artistes com Vasily Kandinsky i Vladimir Tatlin, es fa fundar al 1920 el Museu de Cultura Artística (Inkhuk) amb afiliacions a Petrogard (actual St Petersburg) i a Vitebsk. 

El 1920, Malevich va posar en pràctica a l’escola d’art de Vitebsk un tipus d’ensenyament educatiu basat en la teoria de que el Suprematisme era un sistema universal i perfecte que podia desenvolupar-se d’una manera col·lectiva. Aquest plà se’l va anomenar UNOVIS (Afirmació de l’Art Nou). L'UNOVIS va tenir uns partidaris, però també una oposició determinada. 

Entre 1923 i 1926 Malevich va estar treballant a Petrograd (actual St Petersburg), amb la intenció de transformar el Inkhuk en una institució que investigués sobre la cultura de l’art modern. Malevich va impulsar la tendència amb el Quadrat negre, on comença a creure que l’element estètic era addicional i es podia aïllar a traves d’un cuidat anàlisis formal. 

El 1926 va acabar l’Introducció a la teoria del “element addicional” en la pintura. No obstant, la publicació del text només va passar el periode de prova ja que a principis de 1926 el van despatxar del seu càrrec com a director del Inkhuk (càrrec que havia ocupat des de 1925). A finals d’aquell mateix any el Inkhuk es va fusionar amb l’Institut Estatal per la Història de l’Art i va ser llavors quan Malevich va ser expulsat del tot juntament amb el seu departament ja que les seves obres s’havien tornat incomprensibles per als historiadors de l’art.

K Malevich, Quadrat negre, 1923 -1929.
Va fer vàries versions de la seva obra més emblemàtica 

Kasimir Malevich

Kasimir Malevich (Kíev, 1878 - Leningrad, 1935) és un dels artistes més rellevants de la Rússia pre i post-revolucionària i un dels pioners de l'art abstracte geomètric. En els primers anys del segle XX, recorre un camí que parteix de l'impressionisme i assimila influències fauvistes, cubsites i futuristes, sense oblidar la tradició artística popular russa. El 1915 exposa les seves primeres obres suprematistes, que el porten el 1918 a un aparent punt i final amb la sèrie de pintures en Blanc sobre blanc. Durant uns nays es dedica a l'escriptura i a l'ensenyament. El 1922 es trasllada a Leningrad, on viu la resta de la seva vida. Entre 1923 i 1926 i va dirigir el Museu de Cultura Artística INKHUK. El 1927 va publicar a Munic el llibre L'univers no-objectiu i, a finals d'aquesta dècada torna a la pintura figurativa amb la caiguda política de l'auge del socialisme.

Font: Bilbliografia de K. Malevich per John Milner

Personatges de Coin de table

A Coin de table de Fantin-Latour el pròposit era fer un retrat a un grup de poetes representants de l'època.
Hi apareixen sentats: Paul Verlaine, poeta francès que pertanyia al moviment simbolista Arthur Rimbaud, va ser un jove poeta francès molt important que pertanyia a vegades al moviment simbolista i altres al decadentista. Léon Valade, poeta i dramaturg francès. Ernest d'Hervilly va ser un poeta, periodista i dramaturg francès. Camille Pelletan és lúnic personatge del quadre que no és un poeta, sinó un polític i es per això que a l'obra vesteix diferents als altres membres i hi apareix més distant a un cantó de la taula.
Els peronatges drets darrera la taula són els poetes: Elzéar Bonnier, Emile Blémont i Jean Aicard.

Léon Valade (1841-1883)

Paul Verlaine (1844-1896)

Arthur Rimbaud (1854-1891)

Hernest d'Hervilly (1839-1911)

Camille Pelletan (1846-1915)

Emile Blémont (1839-1927)

Jean Aicard (1841-1928)

                                    

Sèrie de retrats en grup de Fantin-Latour

Coin de table és el tercer quadre d'una sèrie de retrats en grup: 

Homenaje a Delacroix (1864)

Un atelier aux Batignolles (1870)

Autour du piano (1885)

Als dos primers quadres mostra pintors que ell mateix admirava i a Autour du piano mostra, músics. A Coin de table, Fantin Latour va pintar poetes de lèpoca. La idea original era realitzar un homenatge a Baudelaire, amb el retrar de grans poetes de l'època (Victor Hugo, Leconte de Lisle, Théodore de Banville etc.), juntament amb un retart del mateix Baudelaire per a celebrar el cinquantè aniversari del seu neixament (1821-1867), pero aquests poetes no van voler posar pel pintor. Llavors, es va haver de conformar amb poetes que en aquella època eren menys famosos.