Les cantonades a Un Coin de Table

Verlaine i Rimbaud al cantó de la taula

Dels vuit personatges que apareixen a l’obra només dos han passat a l’historia: Verlaine i Rimbaud. Justament són els que apareixen aïllats de la resta en el cantó esuqerra de la taula. El seu posat malhumorat es degut a la seva estranya i inestable relació que van mantenir durant un any. Van viatjar junts per Anglaterra i Bèlgica. En aquest últim país, Verlaine, va intentar matar en dos ocasions a Rimbaud a causa de les seves infidelitats, i el jove va quedar greument ferit en el segon intent. Rimbaud ca acabar al hospital i Verlaine a la presó.

No obstant, ambdós poetes són els únics del grup que van innovar al formar part del moviment Simbolista

Cantó on havia d'aparèixer A. Merát

A la cantonada dreta, el gerro amb flors que hi apareix ocupa el lloc on hi havia d’aparèixer Albert Merát, el qual es va negar a posar ja que no volia passar la posteritat en companyia d’Arthur Rimbaud. L’enfrontament venia del moment en que Mérat acabava de publicar un llibre anomenat L'Idole, una successió de sonets per celebrar la bellesa corporal de la dona. Rimbaud i Paul Verlaine van escriure una parodia d’aquesta obra: un poema obscens i pornogràfic.

Es curiós el fet que Rimbaud s’enfrontés amb Mérat, perquè abans de la seva arribada a París, era un dels poetes que admirava (juntament amb Verlaine) tal i com va esciure en les Cartes del vident: la literatura moderna tenia únicament dos bons poetes, Paul Verlaine i Albert Mérat.

La pintura, en aparença tan serena, resulta ser un espai de lluita poètica que a vegades va degenerar en baralles. També fa homenatge el moment de transició a la historia literària quan el moviment Parnasse, del qual tots en formaven part, es va quedar estancat, i alguns van anar en busca de noves solucions, es el cas de Verlaine i Rimbaud. Ells dos van començar amb el moviment Simbolista que va sorgir com a reacció en contra el naturalisme i el realisme. Aquest va ser el primer enfrontament i separació entre ells, quan els parnasians no van recolzar als simbolistes. Rimbaud va ser el més influyent amb el que va anomenar l’alquímia del verb, on ell pretenia convertir-se en un vident mitjançant tots els seus sentits. Ell mateix va escriure varies parodies sobre la forma d’escriure d’aquesta sèrie de figures que no el recolzaven. Els dos poetes van rebre molta mala fama (els anomenaven enfants terribles) a causa de les seves vides tràgiques i a les seves tendències autodestructives.